Polièdres de realisme
Fortuït dia inesperat
on el bressol de la vida s'amaga,
narcolèpsics sentiments
que llauren un silenci desesperant.
Caminem millor per sendes velles
que per aquelles que són novelles,
el camí es fa abrupte i pesat,
sense resposta del cos a la ment
on la vida ja no és clarivident.
Dibuixem les nostres eleccions
i pensem que són les propies,
però el determinisme apocalèptic
ens desperten a punta de pistola.
Volem eixir d'aquest huracà
emplenat de porca misèria,
donem un crit d'histèria
però sembla que res ha canviat.
Tots a una veu és necessari
tots plegats per superar aquest calvari,
però canviarà la pistola de mà
per sotmetre igualment a l'ésser humà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario